Concepció constructivista

Benvolguts pares i mares, els volem informar que a la nostra escola treballem a partir de la concepció constructivista. Per aquells que no saben de que tracta aquesta concepció, els hi farem una breu explicació.

La concepció constructivista parteix dels coneixements previs de l’alumnat, afavorint així la construcció de significats i l’atribució de sentit. Creiem que fins ara és de les concepcions més bones que existeixen, ja que està comprovat que afavorir l’aprenentatge significatiu fa que els nens pensin per ells mateixos, reflexionin, etc.

Remarcar que emprant aquesta metodologia, el coneixement es construeix activament pel subjecte i no es rebut de manera passiva per l’ambient; cosa que afavoreix un bon emmagatzematge de la informació.

El procés que ha de dur a terme l’infant per a construir aprenentatge amb significats nous és el següent:

1. Canviar els esquemes de coneixements que tenia prèviament.

2. Introduir nous elements o establir noves relacions entre aquests.

3. Ampliar o ajustar els esquemes.

Finalment, dir que com a qualsevol forma d’aprenentatge té una gran rellevància la motivació i l’interès per part de l’alumne.      

I ja per acabar, alguns consells per tal que ho puguin aplicar a casa són: plantejar problemes; repassar els coneixements assolits per a tindre una base sòlida de conceptes bàsics; oferir-los suport en el moment que el necessitin; deixar-los temps suficient per realitzar les activitats...

Com sempre, si tenen algun dubte o volen saber més sobre com apliquem el constructivisme a l’aula, no dubtin a contactar amb nosaltres, ja que estem a la seva disposició. Gràcies per la seva col·laboració!

En el procés d’E/A, quin és el paper del/la mestre/a i quin el de l’alumne/a?

Estimats pares i mares, els volíem aclarir quin és el paper del/la mestre/a i quin el de l’alumnat, amb l’objectiu que puguem potenciar entre tots l’aprenentatge dels seus fills.

En el procés d’ensenyament i aprenentatge, el professor és qui desenvolupa la funció d’ensenyar, tot i que sempre s’aprèn dels nens. La tasca del professor és definir els continguts escolars i descriure les tasques que han de dur a terme els seus fills o filles. A més a més, prèviament a aquest procés, el professor sempre té en compte als alumnes als quals va adreçada l’activitat, ja que ha de saber quins coneixements previs tenen, modificar l’aprenentatge en el cas que sigui necessari (elegir un nou mètode apte per a les característiques dels alumnes) i finalment, analitzar les tasques o els continguts treballats a l’activitat.

Pel que fa a l’altre bàndol, el que els afecta més a vostès, dir que l’alumnat és el responsable de l’aprenentatge i qui finalment decideix si vol aprendre o no. Ja que l’alumne és el constructor dels seus propis processos d’aprenentatge a partir dels seus coneixements previs, les seves experiències i l’ajuda de l’ensenyament guiat pel docent. Per aquest motiu és tan important que l’alumne estigui motivat i vingui a l’escola amb ganes d’aprendre nous coneixements.

Per això, els animem a que donin el màxim suport als seus fills des de casa i els portin amb ganes per a que arribin contents, en ganes de treballar i exaltats per relacionar-se amb els companys de classe. Gràcies per la seva atenció!

En qui recau la responsabilitat d’educar els nens?

“L’educació és TOT en una persona.”

Ser pares es converteix en una tasca difícil en alguns casos, però hem de recordar que la responsabilitat educativa dels nens pertany als pares. Els progenitors tenen el dret i el deure d'educar els seus fills. I els fills han de tenir garantit el dret de ser educats pels seus pares en el si d'una família. Però, qui educa els fills?

L’educació de l’ésser humà és una tasca fonamental de la família. Només els pares poden transmetre als seus fills els valors adequats; a més de ser els responsables de controlar-los en les hores no lectives. Per tant, des de l’escola volem demanar el seu suport i no deixar que els nens estiguin tota la tarda mirant la televisió o passejant pel carrer, enlloc de fer la feina que els fiquem a l’escola. 

Primerament, creiem que tots els pares haurien de preguntar-se qui està educant els seus fills i de quina manera; així com també si estan seguint una conducta adequada i quins valors estan rebent. Perquè moltes vegades es delega aquesta responsabilitat als professors.  

Finalment, dir que des del centre agrairíem molt la col·laboració per part de totes les famílies, ja que la família i el centre hem de ser el vincle d’unió dels nens. Com bé deia Francesco Tonucci (psicopedagog italià què considerava el paper del docent com una peça essencial en l’educació dels fills), s’ha de potenciar la relació de l’escola amb la família i aquesta ha d’ajudar a la família en els aspectes en els quals no sap com actuar.

Moltes gràcies per la seva atenció!

El desenvolupament dels nens de 0 a 6 anys

Benvolguts pares i mares, amb la finalitat que aprenguin tot allò que els inquieta i no tinguin dubtes sobre el desenvolupament dels seus fills de 0 a 6 anys, els fem arribar el següent escrit.

En aquest article els proposem algunes webs i llibres que trobem que poden ser del seu interès.

Les primeres webs que considerem imprescindibles consultar són les següents:

- http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/d48e6658-4868-4846-a6f7-7a36f83ea845/guia_de_desenvolupament_0-3_anys.pdf

- http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/06eab656-5f4d-4e35-8d2a-04fca258d91c/guia_de_desenvolupament_3-6_anys.pdf

Com poden apreciar, en el primer document es mostren les pautes que indiquen l’evolució dels infants d’entre 0 i 3 anys. En canvi, en el segon document s’expliciten els quatre tipus de desenvolupament (dels 3 als 6 anys), juntament amb els signes d’alerta corresponents.

I per acabar amb les pàgines web, adjuntem la que es mostra a continuació:

http://www.sindromedown.net/adjuntos/cEnlacesDescargas/789_1_guiadel.pdf

En aquesta web, trobem una “Guía del desarrollo infantil desde el nacimiento hasta los seis años”. L’interessant d’aquest recurs és que incorpora apartats dedicats a què poden fer els pares en relació a l’alimentació, el dormir, la higiene, la comunicació i el joc.

Pel que fa als llibres, considerem rellevants els que proposem a continuació:

·     GILLHAM, B. & PLUNKETT, K. (1985). Desarrollo infantil: desde la concepción   a la edad escolar. Morata.

·     MARTÍNEZ CRIADO, G. (1998). El juego y el desarrollo infantil. Octaedro.

·     BUZAN, T. Baby brain. El método más efectivo para potenciar el desarrollo de   tu bebé. Grijalbo.

El primer llibre resumeix la visió actual del desenvolupament infantil. És un llibre sense tecnicismes, on es tracten diversos temes d’interès, com ara: el desenvolupament de la intel·ligència, els dibuixos infantils, la preparació per a la lectura, etc.

El segon llibre citat remarca la importància fonamental del joc en l’etapa d’educació infantil i en l’adolescència, ja que aquest instrueix i educa. I finalment, l’última cita és un llibre on s’ofereixen entreteniments amb els quals els pares podeu estimular les habilitats dels vostres fills.

Esperem que tota aquesta informació els ho hagi estat força interessant i puguin emprar-la durant el dia a dia del desenvolupament dels seus fills. 

Què hi ha d’innat i què hi ha d’adquirit en el comportament dels nens?

L’aprenentatge es produeix pel propi descobriment, per observació o imitació de la conducta dels altres, o per comunicació i ensenyament. Per tant, hi ha comportaments innats i adquirits.

El comportament innat és aquell que està inscrit en la informació genètica que un individu rep dels seus progenitors i que transmetrà al seus descendents per la mateixa via; n’hi ha de dos tipus: els reflexos i els instints.

Per contra, el comportament adquirit és fruit de l’experiència i s’obté per mitjà de l’aprenentatge, procés pel qual adquirim informació i nous comportaments d’una manera més o menys permanent per tal d’utilitzar-los quan els necessitem.

Finalment, remarcar que els nens aprenen molt, sobretot en els primers quatre anys de la seva vida. Gràcies a la família, a l’escola, a les amistats i la societat amb la qual es relacionen adquireixen costums, aprenen una cultura i a conviure amb la resta. 

Per tant, en el comportament adquirit és on podem desenvolupar la nostra tasca com a pares i docents, amb la finalitat que els nens aprenguin el màxim possible en aquesta etapa.