Teories clàssiques (Freud, Erikson i Wallon)

                   Freud

Signunt Freud va ser un neuròleg que va estudiar el desenvolupament de la personalitat, el qual creia que estava lligat amb les pulsions sexuals.

Aquest va establir 5 etapes psicosexuals en les quals indicava en quines zones era més sensible el nen a l’estimulació depenent de la seva edat.

Les 5 etapes psicosexuals són les següents:

• Etapa oral (0-18 mesos): La zona més sensible del nen és la boca i aquest sent plaer al mossegar, xuclar i succionar. Comença a conèixer el seu propi cos i a utilitzar el “jo” de forma “global”. La fixació en aquesta etapa pot provocar una personalitat dependent i inseguretat entre altres.

• Etapa anal (18 mesos-3 anys): El nen sent plaer a l’expulsar les deposicions i descobreix que pot tenir control de l’esfínter. Es comença a utilitzar el “superjo” i es va configurant el “jo”. La fixació en aquesta etapa pot provocar una personalitat obstinada, impositiva, hostil i ordenada entre altres.

• Etapa fàl·lica (3-6 anys): La zona on el nen sent plaer se centra en els òrgans genitals. L’infant coneix les diferències entre els òrgans genitals masculins i femenins, comença a descobrir els seus òrgans sexuals i els toca amb interès.  En aquesta etapa es pot donar el complex d’Èdip i Electra en els quals els infants se senten identificats amb el seu progenitor del mateix sexe. La fixació en aquesta etapa pot produir una personalitat molt dependent, inadaptada i incapaç de mantenir relacions sexuals madures.

• Etapa de latència (6-12 anys): El nen ja no té tant d’interès en els seus genitals i se centra més en les relacions interpersonals.

• Etapa genital (+12): En aquesta etapa, coneguda com a pubertat, el nen comença a despertar el seu interès sexual. Durant aquesta etapa es desenvolupa la capacitat de reproducció i la maduresa. 

 Erikson

 Erik Homberger Erikson va ser un psicoanalista conegut per les seves contribucions en la psicologia del desenvolupament, per destacar més els aspectes socials i culturals que els biològics i per interessar-se pel modelatge social del “jo” al llarg de la vida.

Tot i les contribucions nomenades anteriorment, Erikson és conegut per elaborar una teoria del desenvolupament de la personalitat anomenada “Teoria psicosocial”, en la qual va descriure 8 etapes del cicle vital. Aquestes etapes són les següents:

• Confiança Bàsica vs. Desconfiança (0-18 mesos)
• Autonomia vs. Vergonya i Dubte (18 mesos- 3 anys)
• Iniciativa vs. Culpa (3-5 anys)
• Laboriositat vs. Inferioritat (5-13 anys)
• Cerca d'Identitat vs. Difusió d'Identitat (13-21 anys)
• Intimitat davant aïllament (21-40 anys)
• Generativitat davant estancament (40-60 anys)
• Integritat enfront de desesperació (+60 anys)

 

Wallon

Henri Wallon va ser un psicòleg conegut per estudiar el desenvolupament de la personalitat. El model de Wallon és conegut com a Psicologia genètica perquè tracta d’explicar el psiquisme humà i el seu desenvolupament a través de les següents etapes:

Etapa o període sensomotor (0 a 3 anys): En aquesta primera etapa els nens comencen a distingir entre el “jo” i el “no jo”, entre les accions pròpies i les dels altres i aconsegueix distingir el que és seu i dels altres.

• Fase de la impulsivitat motriu (0-6 mesos): En aquesta fase l’emoció permet construir una associació afectiva amb l’entorn.

• Fase emocional (6-12 mesos): El nen amplia les seves emocions.

• Fase sensomotor projectiva (1-3 anys): En aquesta etapa el nen adquireix noves capacitats (caminar, el llenguatge...), construeix el “jo” i defineix la seva personalita.

Etapa del personalisme (3 a 6 anys): El nen necessita afecte, suport i reconeixement dels més adults.

• Fase d’oposició (3 anys). El nen desenvolupa una actitud negativista.
• Fase de gràcia (3-4 anys): El nen crida l’atenció per tal d’aconseguir l’admiració i l’acceptació de la resta.
• Fase d’imitació dels models adults (4-5 anys). L’infant s’identifica amb altres persones.

Etapa categorial (6-11 anys): En començar l’etapa escolar el nen aprèn noves habilitats per actuar en el món (lectura, escriptura...).

Etapa de la pubertat i l’adolescència (a partir dels 11 o 12 anys): El nen pateix canvis físics que involucren l’esquema corporal, canvis psíquics que consoliden la identitat i la reflexió del seu lloc en el món.