L'aferrament

Entenem com a aferrament el vincle afectiu que estableix el nen en el primer any de vida amb les persones més pròximes a ell, és a dir, les persones que cuiden a l’infant.

Les persones amb les quals el nen estigui aferrat han de tenir una certa sensibilitat per tal de comprendre’l, escoltar-lo i interpretar el que l’infant li vol comunicar i tenir un caràcter sincrònic per tal d’interactuar més fàcilment.

Les funcions principals de l’aferrament són protegir la supervivència de l’infant, aportar-li benestar, recolzar-lo emocionalment i aportar-li seguretat en el moment que el nen explori el món.

L’aferrament està dividit en 4 etapes diferents:

• Etapa pre-aferrament (0-6 setmanes): Tot i que el nen no mostra conductes d’aferrament i es sent bé amb qui sigui mentre tingui les necessitats bàsiques cobertes, ja comença a tenir predileccions pels rostres humans i distingeix l’olor i la veu de la mare.

• Etapa de formació de l’aferrament (6 setmanes-6/8 mesos): Encara no s’ha format l’aferrament del tot i no rebutja als desconeguts. Tot i així, el nen demostra a través dels seus somriures que prefereix estar amb persones conegudes.

• Etapa de l’estrany (6/8-18/24 mesos): L’aferrament és més fort. El nen rebutja estar amb persones desconegudes i mostra ansietat al separar-se de les persones amb les què ha establert un vincle d’aferrament.

• Etapa de formació de relacions recíproques (18-24 mesos): L’infant elabora una representació interna del vincle d’aferrament i disminueix l’ansietat a l’hora de separar-se.

Hi ha 4 tipus d’aferrament:

• Aferrament segur (65-70% dels nens): Els nens amb aferrament segur juguen i exploren sense por amb la presència de la persona a la qual està aferrada. En el moment de la separació experimenten ansietat i en el moment de la trobada busquen ràpidament la seva companyia.

• Aferrament insegur ambivalent (10-15% dels nens): El nen explora mínimament en la presència de la persona a la qual està aferrada. Aquest sent ansietat a l’hora de la separació i indiferència i desconsol a l’hora de la trobada.

• Aferrament insegur evitatiu (20% dels nens): El nen és més independent. No mostra preferència d’aferrament davant d’altres adults, no aparenta ansietat i l’hora de la trobada evita a l’adult.

• Aferrament desorganitzat (10-12%): L’infant se sent confús, desorientat i experimenta conductes contradictòries i confuses a l’hora de la separació.

Per saber més informació sobre l’aferrament dels infants es pot consultar les tres obres de Bowlby, un reputat psicoanalista infantil que es va interessar àmpliament pel desenvolupament infantil i la teoria de l’aferrament.