El llenguatge

El llenguatge és un procés complex, que implica un codi de símbols, l’adquisició de vocabulari, l’elaboració de frases...

Schaeffer, divideix l’aparició del llenguatge pre-lingüístic en cinc de fases:

La interacció social primerenca amb la mare

    EL PERÍODE IMMEDIAT AL NAIXEMENT

Els primers encontres mare-fill estan adreçats a la regulació d’alguns aspectes biològics que són molt importants per a la seva supervivència.

Gràcies a la interacció social entre la mare i el fill com el bebè pot regular i estabilitzar aquests aspectes biològics.

És un període d’adaptació mútua.

Per mig del contacte amb la mare, o altres persones que en tenen cura, que comencen a donar-se les primeres etapes de la socialització del bebè.

El nen ve dotat d’uns mecanismes perceptius innats que el fan especialment dotat per a la interacció amb els adults.

    DELS 2 ALS 5 MESOS

Cap als 2 mesos els nens solen descobrir al company social.

Durant els següents mesos manifesten un interès especial per interactuar amb altres persones (pares i germans o altres familiars).

Aquestes interaccions tenen com a principal protagonista a l’adult, que  s’encarrega de mantenir l’atenció del nen i de provocar l’intercanviï.

El nen es limita a mirar i a somriure la majoria de vegades i, fa alguna vocalització.

Al final d’aquest període les interaccions cara a cara han esdevingut una mica més simètriques, i el nen ja intervé molt més. Però als 5 mesos encara hi ha una gran dependència de l’adult.

    DELS 5 ALS 8 MESOS

Cap als 5 mesos els nens comencen a estar interessats pel món dels objectes. Els agrada explorar el món i ho fan per mig de la manipulació i la visió.

Durant aquest període la mare i el nen comencen a compartir coses del món real (juguen amb la pilota, amb peces de colors, etc.)

Al principi d’aquest període l’adult manipula els objectes per entrar en contacte amb el nen, després utilitza els gestos referencials (assenyalar) per referir-se als objectes i els hi posa etiquetes verbals.

Apareixen les primeres relacions interpersonals. L’adult és un agent actiu de tot el procés, adaptant-se i ajudant al nen sempre que ho necessita.

    DELS 8 ALS 18 MESOS

A partir d’aquesta edat les interaccions del nen es van tornant cada vegada més simètriques.

Apareix el concepte de “diàleg”. El nen pot “parlar” amb un adult sobre coses del món amb una major autonomia i amb molta més iniciativa pròpia.

Cal tenir en compte que aquest primers diàlegs comencen a aparèixer al mateix temps que es donen els inicis de la capacitat simbòlica (cap als 18 mesos).

L’evolució del llenguatge preverbal

    DEL NAIXEMENT ALS 2 MESOS

Des del naixement, els nens venen predisposats per poder percebre la parla.

Això significa que,  són capaços de diferenciar els diferents sons que formen les paraules.

Durant els 2 primers mesos els nens es limiten a plorar, a cridar, a rondinar...i, de vegades riuen. Aquests sons no són produccions de la parla, només són produccions fisiològiques, però són els primers sons que produeixen.

    DELS 2 ALS 6 MESOS

Apareixen nous sons, els quals són una millora dels anteriors: nous crits, murmuris, sons vocàlics, etc.

Aquests sons ja solen ser veritables vocalitzacions formades quasi per vocals.

Aquests sons són del que es coneix com a balboteig.

    DELS 6 ALS 10 MESOS

A partir dels 6 mesos fins als 10 apareixen els balboteigs amb sons vocàlics i consonàntics repetits en síl·labes (ma-ma-ma) Aquest primer balboteig s’anomena reduplicat perquè el nen es limita a repetir la mateixa síl·laba.

Al principi, tots els nens utilitzen un mateix tipus de balboteig però, poc a poc ho comencen a fer amb sons de la pròpia llengua.

En aquest moment comencen a aparèixer els primers gestos. El primer gest és el d’assenyalar (apareix cap als 7 o 8 mesos), però l’empra de forma involuntària.

    DELS 10 ALS 12 MESOS

Els nens comprenen frases simples i frases curtes.

Al mateix temps comencen a realitzar sons amb entonacions molt simples, acompanyades de gestos simples amb algun significat.

El balboteig reduplicat varia, el nen ja comença a unir síl·labes diferents (pa-da-ba, pa-ta-ba, etc). És el que es coneix com xerrameca.

    DELS 12 ALS 18 MESOS

Cap als 12 mesos el nen ja sap dir una o dues paraules, encara que no les diu perfectament i moltes vegades les utilitza incorrectament.

Cap als 18 mesos té adquirides unes 50 paraules, però en comprèn moltes més de les que pot produir.

Moltes d’aquestes paraules són noms de persones o d’objectes molt familiars per al nen, també hi ha alguns verbs.

Cal tenir en compte que, encara que el nen ja digui algunes paraules, encara continua de forma molt important la xerrameca.

    DELS 18 ALS 21 MESOS

A partir dels 18 mesos, el nen serà capaç d’aprendre unes 100 paraules noves cada mes.

Els nens aprenen amb més facilitat els substantius que els verbs, i més ràpid que els adjectius, conjuncions, adverbis o altres partícules.

Aquesta fase es coneix com holofràstica perquè utilitza una sola paraula com si fos una oració.

    DELS 21 ALS 24 MESOS

Cap als 21 mesos els nens passen a utilitzar frases de dues paraules (biverbal).  Exemple: “mama pa”

Les oracions són molt simples i sempre formades per paraules molt habituals per al nen.

El vocabulari continua expansionant-se de forma molt important.

L’evolució del llenguatge postverbal

·        ASPECTE MORFOSINTÀCTIC

Cap als 24 mesos, els nens ja produeixen frases més complexes i el 50% de les seves produccions són frases de més de dues paraules (discurs telegràfic).

Exemple: “papa no marxis”, “mama vull aigua”.

Els errors més habituals són:

− Redundància (diu elements que no són necessaris)

−Utilitzar preposicions, conjuncions o adverbis de forma inadequada.

- Moltes ocasions només saben emprar les tres primeres persones del singular (jo, tu, ell/a)

−L’error més típic és el d’aplicar una regla quan no és necessari, per exemple amb els verbs que tenen acabaments irregulars.

A partir dels 2-6 anys les oracions augmenten en longitud, al menys tenen 4 elements. Aquests elements apareixen quan el nen ajunta dues oracions de dos elements que fins ara havia utilitzat separadament. En aquest moment

apareixen les oracions subordinades i coordinades.

A partir dels 3-6 anys pot semblar que els nens ja han assolit les principals regles del seu idioma. La majoria dels autors diuen que no és fins als 5 anys que ho assoleixen

·        ASPECTE FONOLÒGIC

El desenvolupaments fonològic és una continuació del període anterior. Igual que abans dels 2 anys, aquest desenvolupament està molt seqüenciat i es produeix molt lentament.

Els nens dominen  les vocals prop dels 2 anys i algunes

consonants, com la “m”, “n”, “p” i “t”.

 Els nens cometen errors en moltes ocasions:

a)Relacionats amb l’estructura de la síl·laba: Els nens més petits tenen tendència a reduir o canviar l’estructura sil·làbica de les paraules.

b)Relacionats amb els processos d’assimilació: Els nens produeixen fonemes que es contagien d’altres fonemes de la mateixa paraula.

c)Relacionats amb els processos de substitució: Els nens reemplaces un so per altre sense que aquesta substitució sigui deguda a la influència d’un so proper.

·        ASPECTE SEMÀNTIC

A partir dels 2 anys continua expansionant-se el vocabulari del nen d’una manera molt important.

    Els errors que fan els nens en aquesta època són molt comuns:

La sobre extensió del significat: El nen utilitza la mateixa paraula per referir-se a diferents coses que tenen un atribut similar.

La restricció del significat (infraextensió): El nen no és capaç d’utilitzar la mateixa paraula per referir-se a dues coses que pertanyen a la mateixa categoria.

No tots els nens presenten el mateix estil quan aprenen les paraules i el seu significat. Sembla que és degut al context en què es desenvolupen:

-Estil referencial: Són nens que produeixen molts més noms, que de verbs o altres tipus de produccions. L’ús del llenguatge es dóna  per etiquetar i classificar coses.

-Estil expressiu: Són nens amb una àmplia barreja de diferents tipus de paraules, i utilitzen el llenguatge per expressar necessitats i mantenir contacte social.

·        ASPECTE PRAGMÀTIC

La pragmàtica és la disciplina que estudia la manera com les persones utilitzen les eines del llenguatge per comunicar-se socialment amb els altres(per expressar idees, conceptes, estats emocionals, necessitats, etc).

Dels 2 als 6 anys es produeixen continues millores en la seva comunicació:

−Cada vegada té més habilitats per situar-se en el punt de vista de l’oient.

−També milloren les seves capacitats per adaptar el seu missatge a l’ambient en el què es comunica.

−Avancen les seves capacitats per fer preguntes quan no entén alguna cosa i per seguir les ordres que li dóna algú.

El nen encara ha d’evolucionar molt les funcions del llenguatge.

Fins a l’adolescència el nen no té adquirides les mateixes funcions comunicatives que un adult.