El llenguatge és un procés
complex, que implica un codi de símbols, l’adquisició de vocabulari,
l’elaboració de frases...
Schaeffer, divideix l’aparició
del llenguatge pre-lingüístic en cinc de fases:
La interacció social primerenca
amb la mare
EL PERÍODE IMMEDIAT AL NAIXEMENT
Els
primers encontres mare-fill estan adreçats a la regulació d’alguns aspectes biològics
que són molt importants per a la seva supervivència.
Gràcies a la interacció social
entre la mare i el fill com el bebè pot regular i estabilitzar aquests aspectes
biològics.
És un període d’adaptació mútua.
Per mig del contacte amb la mare,
o altres persones que en tenen cura, que comencen a donar-se les primeres
etapes de la socialització del bebè.
El nen ve dotat d’uns mecanismes
perceptius innats que el fan especialment dotat per a la interacció amb els
adults.
DELS 2 ALS 5 MESOS
Cap als 2 mesos els nens solen
descobrir al company social.
Durant els següents mesos
manifesten un interès especial per interactuar amb altres persones (pares i
germans o altres familiars).
Aquestes interaccions tenen com a
principal protagonista a l’adult, que s’encarrega
de mantenir l’atenció del nen i de provocar l’intercanviï.
El nen es limita a mirar i a
somriure la majoria de vegades i, fa alguna vocalització.
Al final d’aquest període les
interaccions cara a cara han esdevingut una mica més simètriques, i el nen ja
intervé molt més. Però als 5 mesos encara hi ha una gran dependència de
l’adult.
Cap als 5 mesos els nens comencen
a estar interessats pel món dels objectes. Els agrada explorar el món i ho fan per
mig de la manipulació i la visió.
Durant aquest període la mare i
el nen comencen a compartir coses del món real (juguen amb la pilota, amb peces
de colors, etc.)
Al principi d’aquest període
l’adult manipula els objectes per entrar en contacte amb el nen, després
utilitza els gestos referencials (assenyalar) per referir-se als objectes i els
hi posa etiquetes verbals.
Apareixen les primeres relacions
interpersonals. L’adult és un agent actiu de tot el procés, adaptant-se i
ajudant al nen sempre que ho necessita.
DELS 8 ALS 18 MESOS
A partir d’aquesta edat les interaccions del nen es van tornant cada vegada més simètriques.
Apareix el concepte de “diàleg”.
El nen pot “parlar” amb un adult sobre coses del món amb una major autonomia i
amb molta més iniciativa pròpia.
Cal tenir en compte que aquest
primers diàlegs comencen a aparèixer al mateix temps que es donen els inicis de
la capacitat simbòlica (cap als 18 mesos).
L’evolució del llenguatge preverbal
DEL NAIXEMENT ALS 2 MESOS
Des del naixement, els nens venen
predisposats per poder percebre la parla.
Això significa que, són capaços de diferenciar els diferents sons
que formen les paraules.
Durant els 2 primers mesos els
nens es limiten a plorar, a cridar, a rondinar...i, de vegades riuen. Aquests
sons no són produccions de la parla, només són produccions fisiològiques, però
són els primers sons que produeixen.
DELS 2 ALS 6 MESOS
Apareixen nous sons, els quals
són una millora dels anteriors: nous crits, murmuris, sons vocàlics, etc.
Aquests sons ja solen ser veritables
vocalitzacions formades quasi per vocals.
Aquests sons són del que es
coneix com a balboteig.
DELS 6 ALS 10 MESOS
A partir dels 6 mesos fins als 10
apareixen els balboteigs amb sons vocàlics i consonàntics repetits en síl·labes
(ma-ma-ma) Aquest primer balboteig s’anomena reduplicat perquè el nen es limita
a repetir la mateixa síl·laba.
Al principi, tots els nens utilitzen
un mateix tipus de balboteig però, poc a poc ho comencen a fer amb sons de la
pròpia llengua.
En aquest moment comencen a
aparèixer els primers gestos. El primer gest és el d’assenyalar (apareix cap
als 7 o 8 mesos), però l’empra de forma involuntària.
DELS 10 ALS 12 MESOS
Els nens comprenen frases simples
i frases curtes.
Al mateix temps comencen a
realitzar sons amb entonacions molt simples, acompanyades de gestos simples amb
algun significat.
El balboteig reduplicat varia, el
nen ja comença a unir síl·labes diferents (pa-da-ba, pa-ta-ba, etc). És el que
es coneix com xerrameca.
DELS 12 ALS 18 MESOS
Cap als 12 mesos el nen ja sap
dir una o dues paraules, encara que no les diu perfectament i moltes vegades
les utilitza incorrectament.
Cap als 18 mesos té adquirides
unes 50 paraules, però en comprèn moltes més de les que pot produir.
Moltes d’aquestes paraules són
noms de persones o d’objectes molt familiars per al nen, també hi ha alguns
verbs.
Cal tenir en compte que, encara
que el nen ja digui algunes paraules, encara continua de forma molt important
la xerrameca.
DELS 18 ALS 21 MESOS
A partir dels 18 mesos, el nen
serà capaç d’aprendre unes 100 paraules noves cada mes.
Els nens aprenen amb més
facilitat els substantius que els verbs, i més ràpid que els adjectius,
conjuncions, adverbis o altres partícules.
Aquesta fase es coneix com
holofràstica perquè utilitza una sola paraula com si fos una oració.
DELS 21 ALS 24 MESOS
Cap als 21 mesos els nens passen
a utilitzar frases de dues paraules (biverbal). Exemple: “mama pa”
Les oracions són molt simples i sempre
formades per paraules molt habituals per al nen.
El vocabulari continua
expansionant-se de forma molt important.
L’evolució del llenguatge postverbal
·
ASPECTE MORFOSINTÀCTIC
Cap als 24 mesos, els nens ja
produeixen frases més complexes i el 50% de les seves produccions són frases de
més de dues paraules (discurs telegràfic).
Exemple: “papa no marxis”, “mama
vull aigua”.
Els errors més habituals són:
− Redundància (diu elements que
no són necessaris)
−Utilitzar preposicions, conjuncions
o adverbis de forma inadequada.
- Moltes ocasions només saben
emprar les tres primeres persones del singular (jo, tu, ell/a)
−L’error més típic és el
d’aplicar una regla quan no és necessari, per exemple amb els verbs que tenen
acabaments irregulars.
A partir dels 2-6 anys les
oracions augmenten en longitud, al menys tenen 4 elements. Aquests elements
apareixen quan el nen ajunta dues oracions de dos elements que fins ara havia
utilitzat separadament. En aquest moment
apareixen les oracions
subordinades i coordinades.
A partir dels 3-6 anys pot
semblar que els nens ja han assolit les principals regles del seu idioma. La
majoria dels autors diuen que no és fins als 5 anys que ho assoleixen
·
ASPECTE FONOLÒGIC
El desenvolupaments fonològic és
una continuació del període anterior. Igual que abans dels 2 anys, aquest
desenvolupament està molt seqüenciat i es produeix molt lentament.
Els nens dominen les vocals prop dels 2 anys i algunes
consonants, com la “m”, “n”, “p”
i “t”.
Els nens cometen errors en moltes ocasions:
a)Relacionats amb l’estructura
de la síl·laba: Els nens més petits tenen tendència a reduir o canviar
l’estructura sil·làbica de les paraules.
b)Relacionats amb els
processos d’assimilació: Els nens produeixen fonemes que es contagien
d’altres fonemes de la mateixa paraula.
c)Relacionats amb els
processos de substitució: Els nens reemplaces un so per altre sense que
aquesta substitució sigui deguda a la influència d’un so proper.
·
ASPECTE SEMÀNTIC
A partir dels 2 anys continua
expansionant-se el vocabulari del nen d’una manera molt important.
Els errors que fan els nens en
aquesta època són molt comuns:
La sobre extensió del significat: El nen utilitza la mateixa
paraula per referir-se a diferents coses que tenen un atribut similar.
La restricció del significat
(infraextensió): El
nen no és capaç d’utilitzar la mateixa paraula per referir-se a dues coses que
pertanyen a la mateixa categoria.
No tots els nens presenten el
mateix estil quan aprenen les paraules i el seu significat. Sembla que és degut
al context en què es desenvolupen:
-Estil referencial: Són nens que produeixen molts
més noms, que de verbs o altres tipus de produccions. L’ús del llenguatge es
dóna per etiquetar i classificar coses.
-Estil expressiu: Són nens amb una àmplia barreja
de diferents tipus de paraules, i utilitzen el llenguatge per expressar
necessitats i mantenir contacte social.
·
ASPECTE PRAGMÀTIC
La pragmàtica és la disciplina
que estudia la manera com les persones utilitzen les eines del llenguatge per
comunicar-se socialment amb els altres(per expressar idees, conceptes, estats
emocionals, necessitats, etc).
Dels 2 als 6 anys es produeixen
continues millores en la seva comunicació:
−Cada vegada té més habilitats
per situar-se en el punt de vista de l’oient.
−També milloren les seves
capacitats per adaptar el seu missatge a l’ambient en el què es comunica.
El nen encara ha d’evolucionar
molt les funcions del llenguatge.
Fins a l’adolescència el nen no
té adquirides les mateixes funcions comunicatives que un adult.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada