Teoria de Piaget

Piaget és un dels primers teòrics del constructivisme.

• Els nens construeixen activament el coneixement.
• S’interessa pels canvis qualitatius que tenen lloc en la formació mental de la persona.
• Des del naixement fins a la maduresa.

Piaget va dividir el desenvolupament cognitiu en quatre grans etapes. Cada una de les quals representa la transició a una forma més complexa i abstracta de conèixer.

A cada etapa es suposa que el pensament del nen és qualitativament diferent al de les altres.

   El període sensoriomotor: Fa referència al període que engloba des de el naixement fins als dos anys d’edat.

Aquest període comprén 6 subestadis:

•Subestadi 1(0-1 mesos): Adaptacions innates i exercici dels reflexos.

•Subestadi 2(1-4 mesos): Primeres adaptacions adquirides, esquemes simples i reaccions circulars primàries.

•Subestadi 3(4-8 mesos): Coordinació d’esquemes simples, reaccions circulars

secundàries i procediments adreçats a perllongar espectacles interessants.

•Subestadi 4(8-12mesos): Coordinació esquemes secundaris i la seva aplicació

a situacions noves (intencionalitat i mitjans–finalitats).

•Subestadi 5(12-18 mesos): Reaccions circulars terciàries i descobriment de

nous mitjans per experimentació activa.

•Subestadi 6(18-24 mesos): Interiorització de les accions, primers símbols i

intervenció de nous mitjans per mig de combinacions mentals

    El període sensoriomotor:

•     Pot pensar en fets o en persones absents.
•         Es dona un pensament representacional:

El joc simbòlic: Representació de diferents papers socials (personatges de la fantasia o en fets reals de la vida del nen)

El  llenguatge: Ús de paraules referents a activitats i a esdeveniments.

Pintures i imatges mentals: Dibuixar ralles i més endavant objectes reals o persones.

A més a més també es donen els conceptes numèrics, on comencen a utilitzar els nombres com a eines del pensament.

   En aquest període solen:

•  Percebre, entendre i interpretar el món a partir d’ells mateixos  (egocentrisme).
•    Fixar l’atenció en un sol aspecte de l’estímul (centralització).
•    Basar els seus judicis en l’aspecte perceptual i no en la realitat
•    El pensament és menys rígid.

Conceptes fonamentals de la teoria de Piaget

Esquemes: Conjunt d’accions físiques, operacions mentals, conceptes o teories amb les què organitzem i adquirim informacions sobre el món.

Estructura: Conjunt organitzat d’esquemes que segueixen unes determinades lleis.

Organització: Predisposició innata de l’espècie. Conforme madurem, integrem els esquemes simples a sistemes més complexos.

Adaptació: Tots els organismes naixen amb la capacitat per ajustar les seves estructures mentals o conductes a les exigències de l’ambient.

Assimilació: Utilitzar esquemes que posseïm per donar sentit als esdeveniments del món incloent l’intent d’entendre alguna cosa nova i ajustar-la a allò que ja coneixem.

Acomodació: Quan una persona ha de canviar els esquemes per respondre a una situació nova.

Equilibri: Hi ha equilibri si a l’aplicar un esquema a un esdeveniment particular aquest funciona. Si no produeix un resultat satisfactori, llavors hi ha un desequilibri i ens sentim incòmodes. La incomoditat ens motiva a buscar una solució mitjançant l’assimilació i l’acomodació. Amb la qual el nostre pensament canvia i avança.